Als anys 70 un grup d’idealistes que buscaven viure en llibertat seguint les lleis de l’anarquia i l’amor van decidir ocupar uns terrenys militars abandonats al barri de Christianshavn de Copenhagen. L’aventura, permesa pel govern en aquell moment al ser considerada un “experiment social”, els va dur a construir un poble independent, amb cases edificades pels mateixos ocupants, amb lleis distintes i fins i tot moneda pròpia, naixia Christiania.
Després de 30 anys, el somni s’ha anat diluint, i el que veuen ara els turistes queda lluny de l’idealisme dels primers temps. Però malgrat la decadència del lloc, segueix sent una visita ineludible si es viatja a Copenhagen. En aquest sentit, abans d’entrar és interessant conèixer la filosofia del lloc i algunes de les lleis que el regeixen.
L’espai que ocupa es considera regió “lliure”, és a dir, que no pertany a la Unió Europea i gaudeix d’unes lleis pròpies acordades en assemblea per la comunitat resident. Aquestes es basen principalment en la llibertat, l’ecologisme i el respecte pels altres. En aquest marc, hi entren per exemple les drogues toves, però no les dures, no es pot circular amb vehicles a motor, no estan permeses les armes ni tampoc, evidentment, cap tipus de violència. En canvi, es fomenta l’intercanvi d’objectes (per exemple, de roba), enlloc de la seva compra, el menjar ecològic i en gran part vegetarià, i en general, una economia autosostenible i autogestionada pels mateixos habitants, així com una gran vida cultural i artística. De fet, tots els comerços i establiments són propietat de residents de Christiania, i ningú es pot construir una casa dins d’aquests límits sense l’aprovació de la resta de la comunitat.
Sota aquest preàmbul, el lloc pot semblar idíl·lic, i en molts aspectes ho és, però la modernitat, la globalització i sobretot, la mercantilització arriba a tot arreu per molt que es vulgui evitar.
Quan s’entra a Christiania, de les primeres coses que es troba es Pusher Street, el que seria la gran arteria comercial, i on es concentren totes les paradetes de souvenirs i els venedors de marihuana o hachís. Aquesta imatge pot distorsionar les idees preconcebudes, però és en aquest moment quan s’ha de recordar tot el que hi ha darrere i seguir endavant en el camí. Al final del carrer hi trobareu la zona de bars. Si teniu la sort de fer la visita a l’estiu, és gairebé obligat gaudir d’una cervesa ben freda en una de les terrasses, i ja posats us recomano que proveu alguna de les varietats locals.
La resta de la visita deixeu-vos emportar per la filosofia del lloc, i simplement gaudiu d’un passeig sense rumb fix. El més maco de Christiania és perdre’s pels infinits camins recoberts de vegetació i observar algunes de les cases fetes a mà pels mateixos propietaris (les parets i finestres desiguals us indicaran fàcilment quines són), també les obres d’art que hi ha als marges.
Entre algunes de les curiositats que hi trobareu, seran un supermercat amb productes força més barats que a la resta de la ciutat, botigues de bicicletes de totes les modalitats, un estable amb cavalls, un petit temple budista, contenidors amb roba de segona mà per intercanviar, i un bar que es diu Operaens Café, molt recomanable. Els diumenges al vespre fan jam sessions, on qualsevol que s’ho proposi pot sortir a l’escenari i tocar en directe, només es necessita afegir-se a la llista amb una mica d’antelació i ser valent, el nivell és força alt!
Alguns els encantarà i d’altres sortiran decebuts. Christiania és així, no deixa indiferent. La pregunta és fins quan. En els darrers anys, el govern danès ha intentat en varies ocasions intervenir en la comunitat, i fins i tot, ha proposat plans de desallotjament. De moment no ho han aconseguit, i sembla que gran part de la societat civil de Copenhagen s’hi oposa, però el futur de l’última comuna hippie, desafortunadament, és una incògnita. La lluita veïnal té força i ho ha demostrat en nombroses ocasions, però si visiteu Copenhagen no deixeu perdre la oportunitat de descobrir aquest lloc únic al món, ja que no sabem fins quan serà possible fer-ho.
miliunacosesafer 
Hola Mònica!
Jo també vaig ser fa poc per Christiania i, segons em van explicar, a l’estiu de 2012 van arribar a un acord amb l’ajuntament de Copenhaguen per comprar les terres. Ara els seus habitants són els propietaris així que en principi el futur està assegurat (sempre i quan paguin el préstec que van demanar). Aquí hi trobaràs més detalls: http://cphpost.dk/news/local/loan-ensures-christiania-survival
El que no queda tant clar és si podran salva ‘l’esperit’ hippie del barri.
Un abraçada!
Moltes gràcies Isma per la informació! Sabia que estaven en negociacions amb les instituciones però no que havien arribat a un acord, bones notícies doncs! Et va agradar per cert? Al 2007 era un lloc increïble i quan vaig tornar al 2011 ho viag torbar molt deteriorat. Pel què tinc entès va oscil·lant i hi ha temporades molt bones i d’altres en les que Christiania decau força. Esperem que es recuperin i conservin aquest esperit tan idíl·lic.
Gràcies per seguir el blog i per comentar el post, t’espero en els pròxims!
I tant! Ja hi pots comptar.
A mi no em va agradar especialment, sentiments contradictoris. Bones intencions a dojo però a la pràctica hi ha massa gent que només hi va per un motiu molt concret. Veurem com evoluciona! 😉